dimarts, 31 de maig del 2011
Fins sempre Sam!
Quan vaig arribar a la classe em vaig trobar amb el Sam, un amic per a tots nosaltres. El Dency, el President, i l'Andrei li van donar un llibre amb tots els dibuixos que li van fer entre tots plegats per desitjar-li que tingui molt bona sort a partir d'ara que se'n va de la nostra escola.
També va venir al concert de l'Alex i del Miquel Abras aquesta tarda. No va parar de somriure.
Adéu Sam, fins sempre. Boris
dilluns, 30 de maig del 2011
dissabte, 28 de maig del 2011
La Revolución Española
La masa esperando la medianoche del 31 de diciembre en la Puerta del Sol, ni la plaza Tahrir del El Cairo en plena revolución, pero bien podría parecerlo. Miles de personas se concentraron en el centro de Madrid a última hora de la tarde de ayer como continuación de las manifestaciones que se iniciaron el domingo. La protesta pacífica se extendió también por otras ciudades españolas, unas 40, desde Barcelona a Sevilla, Burgos, Segovia, A Coruña, Bilbao, Toledo o Cáceres. Desde el domingo, este movimiento ciudadano ha conseguido aumentar su impacto y cada día son más sus seguidores.
Las convocatorias de ayer se produjeron de forma espontánea después de que la Policía desalojara durante la madrugada del martes a las personas que acampaban de forma pacífica en la Puerta del Sol de Madrid. Durante la operación se produjo una detención. La llamada a la movilización corrió de voz en voz por las redes sociales. Aunque su origen está en las personas que acampaban en Madrid, la plataforma Democracia Real Ya apoyó y secundó la convocatoria.
Una bandera de Egipto presidía el centro de la Puerta del Sol. "¡No nos representan!", fue uno de los gritos más frecuentes de los concentrados, que, una vez más, portaban pancartas contra la precariedad laboral, la Ley Electoral, el bipartidismo, la corrupción y los excesos de la banca. "¡Botín, cabrón, trabaja de peón!", gritaron. Algunas personas lanzaron discursos ayudadas por megáfonos y reivindicaron un cambio de sistema. El ambiente era tranquilo y festivo.
Muchos de los manifestantes acudieron con la intención de volver a acampar y llevaron consigo sacos de dormir y otros enseres. Sin embargo, la Policía advirtió durante la tarde que no toleraría una nueva acampada. Un grupo de personas repartieron octavillas con información legal sobre las acampadas y concentraciones elaborado por abogados que dan apoyo al movimiento. Al cierre de esta edición, aún eran miles de personas las que se concentraban en el centro de Madrid, muchas esperando para pasar allí la noche. Algunos de ellos lograron montar sus tiendas y hasta improvisar una carpa. La presencia policial era notable, tanto en la Puerta del Sol como en los alrededores. Hasta una decena de furgonetas policiales se trasladaron al lugar.
"No es posible que el espacio público, que pertenece a toda la ciudadanía, esté ocupado por las Fuerzas de Seguridad", denunciaba por la maña-na Jon Aguirre Such, portavoz de Democracia Real Ya. Las acampadas de otras ciudades, como Barcelona o Valencia, se mantenían anoche y no habían sido levantadas.
Andrei.
El moviment 15-M
El Moviment d'indignats 15-M és un moviment ciutadà sorgit a Espanya el dia 15 de maig de 2011 amb la intenció de promoure una democràcia més participativa allunyada del control de la corrupció política, d’aquí ve el lema: “No n’hi ha pa per a tant xoriço!”. A les manifestacions, els aturats, mileuristes, mestresses de casa, immigrants i ciutadans en general alcen la veu en un lema: "No som titelles en mans de polítics i banquers", o "Democràcia real JA! No som mercaderia en mans de polítics i banquers ". Amb això també s’intenten anunciar lliurement les propostes que fa la gent com: cadascú ha de decidir el seu límit de cotització, o s’ha de respectar el límit d’hores de treball establert per la llei perquè n’hi hagi més llocs de treball. També s’ha fet una gran acampada a la Plaça Catalunya, primer organitzada pels joves estudiants, on tothom col·labora perquè tota la gent que participa a l'acampada pugui menjar de franc. A més, es van arrencar un tram de flors i vam plantar un hort.
Personalment, jo vaig anar a la manifestació, vaig participar a les activitats, vaig plantar enciams a l’hort que van fer i vaig participar a l’acampada 6 hores. Durant les sis hores, el meu pare anava a llençar una llauna de cervesa que n’hi havia al terra, però va donar la casualitat de que estava plena i sense obrir. M’ho vaig passar molt be!!!
Yeray
Personalment, jo vaig anar a la manifestació, vaig participar a les activitats, vaig plantar enciams a l’hort que van fer i vaig participar a l’acampada 6 hores. Durant les sis hores, el meu pare anava a llençar una llauna de cervesa que n’hi havia al terra, però va donar la casualitat de que estava plena i sense obrir. M’ho vaig passar molt be!!!
Yeray
divendres, 27 de maig del 2011
Spanish revolution
Les protestes de maig de 2011 a Espanya, cridades per alguns mitjans espanyols Moviment 15-M i Indignats, i *Spanish *revolution1 en els internacionals, són una sèrie de protestes ciutadanes espontànies generades a les xarxes socials i ideades per la plataforma civil i digital Democràcia Real Ja!, que va obtenir inicialment el suport de més de 200 petites associacions. Van començar el 15 de maig de 2011 amb una convocatòria en 58 ciutats espanyoles.
Es tracta de protestes pacífiques que reivindiquen un canvi en la política i societat espanyola, doncs els manifestants consideren que els partits polítics ni els representen ni prenen mesures que els beneficiïn. Sorgeixen properes a les eleccions municipals, fixades el 22 de maig. Aquestes protestes han estat relacionades per la premsa amb la crisi econòmica, el llibre Indigneu-vos!, de *Stéphane *Hessel,4 la problemàtica de la generació ni-ni i l'exemple de les revolucions i protestes del món àrab,2 grega i islandesa de 2008. Encara que els manifestants formen un grup ambigu i heterogeni, tenen en comú el *hartazgo contra la classe política, la petició de la fi del bipartidisme polític entre els dos principals partits, PP i PSOE, la fi de la corrupció i el respecte pels drets bàsics; a saber: habitatge, treball, cultura, salut, educació, participació política, lliure desenvolupament personal i dret a béns de primera necessitat.
Les protestes apareixen en un moment en què la joventut està acadèmicament més preparada que mai i en què, segons l'agència *Metroscopia, el 89% dels espanyols creuen que els partits polítics pensen només en ells mateixos. La intenció dels manifestants és acampar a les principals places de les ciutats fins a les eleccions del dia 22.
El gruix dels manifestants són joves, però també participen aturats, persones majors i fins i tot famílies. Tots ells han repetit la naturalesa pacífica de les protestes,12 fet que també és reflectit per la premsa estrangera.13 Els indignats en general, com els crida la premsa, i Democràcia Real Ja! en particular, s'han desvinculat públicament dels diversos incidents succeïts durant les manifestacions. Les concentracions aviat van adquirir caràcter propi, tal com va afirmar Democràcia Real Ja!, que va voler matisar que, malgrat haver fet la primera crida, no va tenir res a veure amb les acampades que es van produir en diferents ciutats.
Es tracta de protestes pacífiques que reivindiquen un canvi en la política i societat espanyola, doncs els manifestants consideren que els partits polítics ni els representen ni prenen mesures que els beneficiïn. Sorgeixen properes a les eleccions municipals, fixades el 22 de maig. Aquestes protestes han estat relacionades per la premsa amb la crisi econòmica, el llibre Indigneu-vos!, de *Stéphane *Hessel,4 la problemàtica de la generació ni-ni i l'exemple de les revolucions i protestes del món àrab,2 grega i islandesa de 2008. Encara que els manifestants formen un grup ambigu i heterogeni, tenen en comú el *hartazgo contra la classe política, la petició de la fi del bipartidisme polític entre els dos principals partits, PP i PSOE, la fi de la corrupció i el respecte pels drets bàsics; a saber: habitatge, treball, cultura, salut, educació, participació política, lliure desenvolupament personal i dret a béns de primera necessitat.
Les protestes apareixen en un moment en què la joventut està acadèmicament més preparada que mai i en què, segons l'agència *Metroscopia, el 89% dels espanyols creuen que els partits polítics pensen només en ells mateixos. La intenció dels manifestants és acampar a les principals places de les ciutats fins a les eleccions del dia 22.
El gruix dels manifestants són joves, però també participen aturats, persones majors i fins i tot famílies. Tots ells han repetit la naturalesa pacífica de les protestes,12 fet que també és reflectit per la premsa estrangera.13 Els indignats en general, com els crida la premsa, i Democràcia Real Ja! en particular, s'han desvinculat públicament dels diversos incidents succeïts durant les manifestacions. Les concentracions aviat van adquirir caràcter propi, tal com va afirmar Democràcia Real Ja!, que va voler matisar que, malgrat haver fet la primera crida, no va tenir res a veure amb les acampades que es van produir en diferents ciutats.
El 17 de maig la pàgina de Democràcia Real Ja!, impulsora de la manifestació del dia 15, comptava amb el suport de 500 associacions molt diverses, però seguia rebutjant la col·laboració de partits polítics i sindicats, defensant la independència de les protestes de qualsevol ideologia política institucionalitzada. 16 17 Es van mostrar partidaris de la seva causa, entre uns altres, els col·lectius *ATTAC, *Anonymous, *NoLesVotes i Joventut SENSE Futur.18 Els dos últims grups ja havien organitzat sengles manifestacions anteriors, menys nombroses.
En Internet les protestes han adquirit popularitat com *Spanish *Revolution, nom que fa referència als *hashtags de la xarxa social Twitter,19 que ha estat el principal mitjà d'organització per a les protestes.20
Democràcia Real Ja! van escriure un manifest en els idiomes espanyol, gallec, català, asturià, basc i anglès,21 i van convocar les protestes pel 15 de maig en els següents llocs, disposats per ordre alfabètic: Albacete, Algesires, Alacant, Almeria, Arcs de la Frontera, Badajoz, Barcelona, Bilbao, Burgos, Càceres, Cadis, Castelló, Ciudad Real, Còrdova, Conca, Ferrol, Figueres, *Fuengirola, Granada, Guadalajara, Huelva, Jaén, La Corunya, Lanzarote, La Palma, León, Las Palmas de Gran Canària, Lleida, Logronyo, Lugo, Madrid, Màlaga, Menorca, Mèrida, Murcia, Orense, Oviedo, Palma de Mallorca, Pamplona, *Plasencia, *Ponferrada, *Puertollano, Salamanca, Sant Sebastià, Santa Cruz de Tenerife, Santander, Santiago de Compostel·la, Sevilla, Soria, Tarragona, Toledo, Torrevella, *Ubrique, València, Valladolid, Vigo, Vitòria i Zaragoza.3
A més, la plataforma va convocar protestes en altres països: *Braga, Coïmbra, Faro, Lisboa i Porto a Portugal; Dublín a Irlanda; *Ámsterdam en Països Baixos; París a França i Londres a Regne Unit.
En successives protestes s'han afegit altres ciutats, com Palencia i Zamora.
En Internet les protestes han adquirit popularitat com *Spanish *Revolution, nom que fa referència als *hashtags de la xarxa social Twitter,19 que ha estat el principal mitjà d'organització per a les protestes.20
Democràcia Real Ja! van escriure un manifest en els idiomes espanyol, gallec, català, asturià, basc i anglès,21 i van convocar les protestes pel 15 de maig en els següents llocs, disposats per ordre alfabètic: Albacete, Algesires, Alacant, Almeria, Arcs de la Frontera, Badajoz, Barcelona, Bilbao, Burgos, Càceres, Cadis, Castelló, Ciudad Real, Còrdova, Conca, Ferrol, Figueres, *Fuengirola, Granada, Guadalajara, Huelva, Jaén, La Corunya, Lanzarote, La Palma, León, Las Palmas de Gran Canària, Lleida, Logronyo, Lugo, Madrid, Màlaga, Menorca, Mèrida, Murcia, Orense, Oviedo, Palma de Mallorca, Pamplona, *Plasencia, *Ponferrada, *Puertollano, Salamanca, Sant Sebastià, Santa Cruz de Tenerife, Santander, Santiago de Compostel·la, Sevilla, Soria, Tarragona, Toledo, Torrevella, *Ubrique, València, Valladolid, Vigo, Vitòria i Zaragoza.3
A més, la plataforma va convocar protestes en altres països: *Braga, Coïmbra, Faro, Lisboa i Porto a Portugal; Dublín a Irlanda; *Ámsterdam en Països Baixos; París a França i Londres a Regne Unit.
En successives protestes s'han afegit altres ciutats, com Palencia i Zamora.
Andrei.
Spanish revolution
La magnitud de las protestas ocurridas en decenas de plazas por toda España, donde miles de personas permanecen acampando: jóvenes “indignados”, acompañados por jubilados, desempleados y amas de casa igualmente “indignados”, hartos de los gobiernos de izquierda y derecha que se alternan el poder, es un fenómeno cuya naturaleza aún no puede verse con claridad.
Los manifestantes exigen una nueva forma de hacer política, más transparente. Reclaman “una democracia real, de verdad, participativa”. No han sido concentraciones para conspirar contra el Gobierno de España ni contra un partido en particular, sino contra el mal uso que los políticos han hecho de la democracia. Es decir, contra un sistema que no funciona: “Tenemos que cambiarlo por otro mejor que nos represente a todos”.
Tanto en el gobierno de Rodríguez Zapatero como en la oposición se han quedado estupefactos, sin saber qué responder. Desconocen si se trata de una explosión de malestar social o de un movimiento organizado contra las elecciones celebradas el pasado domingo, en las cuales los socialistas recibieron más palo que una gata ladrona. Los “indignados” tampoco se sienten representados con el ganador Partido Popular, ni siquiera comentan los resultados de las elecciones municipales y autonómicas
Las protestas han sido apoyadas dentro y fuera de España con carteles en los que se acusa al capitalismo de todos los males habidos y por haber “Capitalismo = Enfermedad”, y hasta pretenden que se expropien los pisos que tienen los bancos.
Dency.
La magnitud de las protestas ocurridas en decenas de plazas por toda España, donde miles de personas permanecen acampando: jóvenes “indignados”, acompañados por jubilados, desempleados y amas de casa igualmente “indignados”, hartos de los gobiernos de izquierda y derecha que se alternan el poder, es un fenómeno cuya naturaleza aún no puede verse con claridad.
Los manifestantes exigen una nueva forma de hacer política, más transparente. Reclaman “una democracia real, de verdad, participativa”. No han sido concentraciones para conspirar contra el Gobierno de España ni contra un partido en particular, sino contra el mal uso que los políticos han hecho de la democracia. Es decir, contra un sistema que no funciona: “Tenemos que cambiarlo por otro mejor que nos represente a todos”.
Tanto en el gobierno de Rodríguez Zapatero como en la oposición se han quedado estupefactos, sin saber qué responder. Desconocen si se trata de una explosión de malestar social o de un movimiento organizado contra las elecciones celebradas el pasado domingo, en las cuales los socialistas recibieron más palo que una gata ladrona. Los “indignados” tampoco se sienten representados con el ganador Partido Popular, ni siquiera comentan los resultados de las elecciones municipales y autonómicas
Las protestas han sido apoyadas dentro y fuera de España con carteles en los que se acusa al capitalismo de todos los males habidos y por haber “Capitalismo = Enfermedad”, y hasta pretenden que se expropien los pisos que tienen los bancos.
Dency.
dijous, 26 de maig del 2011
dimecres, 25 de maig del 2011
dimarts, 24 de maig del 2011
dissabte, 21 de maig del 2011
divendres, 20 de maig del 2011
Xerrada a càrrec de la Vanessa i en Pau sobre la Violència de Gènere.
Avui han vingut a l'escola uns nois de la Universitat a parlar-nos de la Violència de Gènere. El noi es deia Pau i la noia Vanessa. A la classe, asseguts en rotllana, ens hem presentat tots dient si eren una noia o un noi i per què. Després hem jugat a un joc que es diu a favor o en contra. Al principi en Pau o la Vanessa ens feien una pregunta i nosaltres ens havien de situar a un costat o a un altre de la classe.
També ens han posat un anunci d'una marca de begudes molt famosa on es veu com uns pares intenten educar al seu fill com si fos una nena i a la seva filla com si fos un nen i hem estat parlant d'aquest vídeo.
Després hem estat parlant de tot el que havíen après, de com no ens havíen d'insultar ja que ho fem molt sovint (massa) i hem de intentar millorar-ho. Hem parlat del sexisme i del que pensem que és típic del nens i de les nenes i que hem de ser molt més oberts alhora de tractar a la gent. Que tots som diferents i de que tenim tots dret a ser-ho.
També ens han posat un anunci d'una marca de begudes molt famosa on es veu com uns pares intenten educar al seu fill com si fos una nena i a la seva filla com si fos un nen i hem estat parlant d'aquest vídeo.
Després hem estat parlant de tot el que havíen après, de com no ens havíen d'insultar ja que ho fem molt sovint (massa) i hem de intentar millorar-ho. Hem parlat del sexisme i del que pensem que és típic del nens i de les nenes i que hem de ser molt més oberts alhora de tractar a la gent. Que tots som diferents i de que tenim tots dret a ser-ho.
dijous, 19 de maig del 2011
dimecres, 18 de maig del 2011
GUANYADORS PRIMER CONCURS DE FOTOGRAFIA EL POLVORI C.S.
MOLTES FELICITATS I A SEGUIR PARTICIPANT!
TERCER PREMI
PRIMER PREMI
La visita del Sr. Ramon Anglès vista pel José David
Avui ha vingut el senyor Ramon Anglès al cole i li hem fet unes quantes preguntes. Ell, primer, ens va explicar que els primers pisos es van començar a fer a l'any 52. Les cases eren molt petites. Li van posar el nom de "la ciutat desnuda". Li van posar així perquè abans no hi havia res. L'autobús va funcionar a partir dels anys 60. Llavors jo li he demanat:
- Quin Polvorí li agrada més, el d'ara o el d'abans?
I ell m'ha dit, que li agradava més el d'abans perquè es va criar en aquest barri, i era molt diferent i millor que ara.
També ens ha dit que li agradaven molt els animals i que sempre anava a donar de menjar als conills. Que com que abans no hi havia gaires medecines, anava des de casa seva per buscar plantes medicinals que utilitzava la seva mare, com per exemple la cua de cavall.
Ara sabem que El Polvorí comença on ara es troba l'escola Pau Vila, que l'estadi Serrahima abans era una pedrera i que el barri era com un poble petit.
Per finalitzar, vam veure unes imatges de com era abans el barri i la nostra escola i hem quedat per un altre dia per anar a fer una passejada per la muntanya.
La Visita del Sr Ramon Anglès a la nostra escola vista pel Yerry
Avui ha vingut al col·legi el Sr. Anglès que ens va explicar que els primers pisos que vam fer al nostre barri es van construir a l'any 1950 i que la gent en aquell temps només pagava 100 Pts de lloguer. També ens va explicar com era abans la muntanya, com la gent havia de baixar a buscar menjar als barris més propers com era de lluny i com només n'hi havia una cabina telefònica, que a més a més, no anava molt bé.
Hem sabut que fins als anys 60 no hi va haver cap autobús, però que quan el van posar, no funcionava els caps de setmana perquè els policies que vivien al barri no pagaven el bus i llavors no n'hi havia servei.
També ens va explicar com el barri va néixer al segle XVIII i que hi havia un edifici on guardaven la pólvora del Castell de Montjuïc i que n'hi havia unes galeries que comunicaven el Castell amb el polvorí.
Ens va explicar com abans hi agafaven les pedres i les portaven fins a la Sagrada Família perquè tenien uns colors molt bonics. I que moltes de les plantes que ens envolten eren plantes medicinals, com la cua de cavall, que és una planta medicinal que serveix per netejar els ronyons i també la dent de lleó, que fins i tot és comestible.
El Sr. Anglès ens va dir també, que després de la guerra civil, moltes dones, pujaven a la muntanya i recollien flors de ginesta i rosella que són grogues i vermelles i així feien la senyera, per què durant aquells temps estava prohibida.
Hem sabut que fins als anys 60 no hi va haver cap autobús, però que quan el van posar, no funcionava els caps de setmana perquè els policies que vivien al barri no pagaven el bus i llavors no n'hi havia servei.
També ens va explicar com el barri va néixer al segle XVIII i que hi havia un edifici on guardaven la pólvora del Castell de Montjuïc i que n'hi havia unes galeries que comunicaven el Castell amb el polvorí.
Ens va explicar com abans hi agafaven les pedres i les portaven fins a la Sagrada Família perquè tenien uns colors molt bonics. I que moltes de les plantes que ens envolten eren plantes medicinals, com la cua de cavall, que és una planta medicinal que serveix per netejar els ronyons i també la dent de lleó, que fins i tot és comestible.
El Sr. Anglès ens va dir també, que després de la guerra civil, moltes dones, pujaven a la muntanya i recollien flors de ginesta i rosella que són grogues i vermelles i així feien la senyera, per què durant aquells temps estava prohibida.
dimarts, 17 de maig del 2011
La Historia del barrio del Polvorín, por Ramon Anglès.
El barrio del Polvorín se construyó sobre la cantera que le da nombre. Situada en una ladera rocosa, estaba lleno de viñedos particulares, razón por la cual tuvieron que realizarse numerosas expropiaciones no exentas de ciertos conflictos. Este barrio adquirió su nombre debido al “polvorín” que data del siglo XXIII, todavía existente, a pesar del abandono sufrido durante ciertos períodos por parte de la Administración. Este edificio albergó durante ocho años (de 1988 a 1996) la única emisora de radio que hubo en el barrio. Radio Zona Franca, actualmente Alternativa Barcelona y la sede de la publicación La Marina.
Las primeras viviendas fueron ocupadas en el año 1951. Se construyeron 44 bloques, de los cuales 35, ya estaban asignados para descongestionar la zona de Can Clos y erradicar el barraquismo instalado en otras zonas de la ciudad. Un total de 9 bloques fueron ocupados por familias que vinieron expresamente con motivo de la celebración del Congreso Eucarístico.
Se trataban de viviendas de dimensiones reducidas, la mayoría no llegaba a los 42 m2, en las que podían ser habitadas hasta por 25 miembros. Algunos de los vecinos, antes de poder instalarse definitivamente en el barrio tuvieron un auténtico calvario a nivel de las condiciones de la vivienda; el chabolismo de Can Tunis, el Pabellón de las Misiones en Montjuïc y otros muchos, de los asentamientos en el Estadio Olímpico.
Parte del vecindario estaba compuesto por Policías, que abonaban alrededor de unas 100 Pts. (unos 50 cts. de euro) de alquiler mensual, a condición de que cuando dejasen el cuerpo de Policía, deberían abandonar también la vivienda.
En una siguiente fase se construyeron 5 bloques por medio del Sistema de Protección Personal. Dicho sistema consistía en que el patronato proporcionaba el material y ellos ponían la mano de obra. Estos bloques disponían de viviendas un poco más espaciosas. Tenían unos 75 m2. Pero tuvieron bastantes problemas, tanto a nivel de la instalación eléctrica, como pavimento o desagües. Su precio oscilaba entre unas 144 a 500 Pts.
Hasta mediados de los años 60 no existía ningún tipo de equipamiento educativo. Para subsanarlo, se aprovecharon unos barracones de madera del ejército que estaban en desuso y se instalaron las escuelas del barrio.
En el año 1971, el barrio de El Polvorín no tenía ningún tipo de transporte público urbano que le comunicase con el resto de la ciudad, dado que los policías residentes no abonaban el transporte público y por lo tanto la TMB no consideraba provechoso establecer ninguna línea de transporte. Finalmente se estableció un servicio de autobús, que estaba operativo únicamente los días laborables, de manera que los festivos, el barrio volvía a quedarse de nuevo incomunicado.
Otra particularidad del barrio era que tan sólo contaba con una cabina telefónica, averiada, la mayor parte del tiempo.
En el año 1977 se consiguió dotar al barrio con una escuela. Se trataba de un edificio prefabricado, conocido popularmente como “la ciudad desnuda” por la falta de instalaciones, y con posterioridad como “la ciudad amarilla” por el color de sus paredes.
Finalmente, fue en este mismo año, cuando se decidió albergar a los vecinos en el barrio del Port dado que sus viviendas estaban afectadas por la aluminosis.
Ramon Anglès
dilluns, 16 de maig del 2011
dissabte, 14 de maig del 2011
dijous, 12 de maig del 2011
dimecres, 11 de maig del 2011
dimarts, 10 de maig del 2011
dilluns, 9 de maig del 2011
divendres, 6 de maig del 2011
dilluns, 2 de maig del 2011
Visita Rani i Jesu de l'ACT FUNDACIÓ
Els màxims representats a la Índia de la ONG COPE TRUST han visitat avui la nostra escola. Acompanyats del Sergi i de l'Eduard, han respós a les preguntes dels nens de sisè. En acabar han rebut uns dibuixos que van elaborar els nens i nenes de la classe. Però la sorpresa ha arribat quan la Rani ens va cantar una cançó típica índia i a més a més ens van oferir unes cartes adreçades als nens i nenes de 6è amb dibuixos i un clauer amb la forma d'un elefant per cada un dels nens i dels mestres.
Us informarem amb molt més detall d'aquesta visita a la nostra escola.
Moltísimes gràcies per comptar amb nosaltres en aquest projecte!
Us informarem amb molt més detall d'aquesta visita a la nostra escola.
Moltísimes gràcies per comptar amb nosaltres en aquest projecte!
El Bagul dels Records: L'Escola El Povorí a l'any 1992
Us agradaria saber com era la nostra escola fa 19 anys! Mireu el que hem trobat! Està dividit en quatre parts
Visitants Il·lustres: L'Anderson
Fa un parell de dies, els alumnes de sisè vam rebre la visita del nostre company Anderson. L'Anderson, que ara és alumne de l'IES XXV Olimpíada, ens va explicar com és la seva vida a l'insti, i ens va donar uns consells pels alumnes que hi anirem amb aquest IES.
Moltes gràcies per la teva visita i ja saps que sempre ets benvingut a la teva escola. T'esperem!
Moltes gràcies per la teva visita i ja saps que sempre ets benvingut a la teva escola. T'esperem!
Presentació a Medi del Treball sobre l'Estalvi de Paper a l'Escola.
En reconeixement per la impliciació i la feina feta per tota la classe de sisè, la Cap d'Estudis, la Diana, ens va fer entrega d'un petit obsequi a nosaltres i al Josep, el mestre de Medi que ens va a ajudar a preparar aquest treball.
Moltes Gràcies a tots dos, estem molt contents d'haver fet aquesta feina.
Moltes Gràcies a tots dos, estem molt contents d'haver fet aquesta feina.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)